LOS MONSTRUOS: L'ESFINX

Hace mucho tiempo, pero que mucho tiempo, aparecieron muchos seres más o menos monstruosos, que eran una mezcla de persona y de animal, o bien de dos o más animales de especies diferentes. Por eso, aquí os mostramos aquellos monstruos tan monstruosos:
.

L'ESFINX GREGA

El nom “esfinx ” deriva del grec “sphingo” (Sfinx), estrangular, d’acord amb la seua costum d’estrangular a les seues víctimes. Hi havia una única esfinx en la mitologia grega, un dimoni de destrucció i mala sort, segons Hesíode, filla de Echidna i Orthrus, o, segons altres fonts, Typhon i Echidna.

Es representava generalment asseguda recta, com un lleó alat amb el cap de dona; o una dona amb les potes, garres i pit de lleó, cua de serp, i ales d’àguila.
Un significat actual de la paraula “esfinx” és “persona enigmàtica o misteriosa”.

Encara que varia lleugerament la història segons la font, l’esfinx és probablement famosa per les obres de teatre de Sofocles, en les tragèdies d’Edipo. Edipo era el fill de Laius, rei de Tebis, i de la seua reina, Jacosta. Hi havia una profecia que deia que el fill mataria al pare i es casaria amb la mare, i Laius ordenà que fos mort. No obstant uns camperols el varen trobar i criar. Una vegada crescut, es va trobar amb son pare en un camí i discutiren sobre qui havia de passar. Sense saber qui era, Edipo el va matar. No molts després, a Tebis va arribar l’Esfinx, que es posava sobre una gran roca a la vora del camí i proposava una endevinalla a tot el que passava, que deia així: “Quin animal camina a quatre potes pel matí, a dues potes a migdia, i a tres potes pel vespre?”. L’Esfinx estrangulava a tot aquell que no pogués resoldre-la. Però, Edipo va aconseguir contestar l’Esfinx: “L’ésser humà, que durant la infantesa gateja, quan és adult camina recte, i quan és vell s’ajuda d’un bastó”.

L’Esfinx, una vegada batuda, es va llançar de la seva roca i es va matar.

Com a recompensa, el poble de Tebis va nomenar a Edipo el seu rei, i aquest va prendre la reina Jacosta com la seua esposa. Així es va complir la profecia que deia que mataria a son pare i es casaria amb sa mare. Quan va conéixer la veritat, es va tornar boig, es va treure els ulls i se’n va anar a viure al camp, ajudat per les seues filles fins la seua mort.
Aquesta història és l’origen del nom Complex d’Edipo que el psicoanalista Sigmund Freud li va atorgar al teòric estat de la infantesa on un nen mascle sent una forta atracció per sa mare, i sentiments hostils o gelosos per son pare.
Certament l’Esfinx no és l’única criatura mitològica híbrida o formada a partir d’una combinació de criatures. Les més notables o similars són:
Quimera: germana de l’Esfinx, amb cos i cap de lleó, combinat amb el cap d’ona cabra i la cua d’una serp o dragó.
El centaure Quirón: intel·ligent, amb el cos de cavall i el tronc d’home.
Harpies: amb el cap o tronc de dona i la resta del cos de pardal.
Minotaure: el cos d’home, amb el cap i la cua de bou. Però, això són altres històries que anem a contar també.

Si voleu més coses...

Clío