LOS MONSTRUOS: LAS GORGONAS

En la mitologia grega, les ratura:

- Homer parla únicament d’una Gorgona, el cap de la qual es representa en al Il·líada com fixat en el centre de l’ègida de Zeus.
- En l’Odissea, és un monstre de l’inframón.
- No obstant, Hesíode augmenta el nombre de Gorgones de una a tres: Stheno, Euryale i Phorcys i Keto.
- Segons Ovidi, sols Medusa tenia serp per cabells, a causa de la maledicció d’Atenesa. Medusa havia copulat amb Posidó, qui s’havia sentit atret pels seus cabells daurats, en un temple d’Atenesa, i aquesta va transformar els rulls daurats en serps.
Sembla que almenys Medusa tenia el poder de tornar a qui la mirés en pedra, també gràcies a Atenesa.

.
Medusa i Perseu
Medusa era l’única de les tres que era mortal, i Perseu va poder matar-la tallant-li el cap mentre mirava el seu reflex en un mirall. De la sang del seu coll varen eixir Chrysaor i Pegaso, fills també de Posidó.

Medusa, posterior a 1590, de Caravaggio
En la mitologia grega, la sang presa del costat dret d’una Gorgona podia fer reviure els morts, però la sang del costat esquerre era un verí mortal i instantani.
En l’Antiga Grècia, un Gorgoneion (o cap de pedra gravat o amb el dibuix d’una Gorgona) era freqüentment utilitzat com a símbol i es col·locava a les portes, parets, monedes, escuts... per intentar combatre el mal. Si vols més...

Clío